Fa molt temps que la centralitat de la capital administrativa de Catalunya posa en evidència el localisme més carrincló dels satèl.lits provincials. O comarcals. O com punyetes volguem dir-ho (suposo que un dia ens diran clarament com hem d'anomenar a Girona, Tarragona i Lleida).
I aquest permanent gir en espiral provoca el mareig més desolador en els polítics nascuts més enllà de la Barceloneta. O de Gràcia. O de Sants. Perque l'obsessió en ser algú fora de l'àmbit nadiu que els ha vist crèixer els converteix en conductors de la màquina de l'absurd. Algún que altre se salva, pocs però, algún que vol veure en desenvolupar la seva feina a Barcelona una forma vàlida de servir al país, i per tant, el seu poble, la seva ciutat. Però pocs. Massa pocs.

L'any 1997 l'nversionista Steve Jurvetson va ser el primer (aixó diuen), en fer servir l'expressió marketing viral per referir-se a una nova versió del tradicional boca-orella. La viralitat en la difusió d'idees no és nova. El proselitisme conceptual fa temps que és exercit per la religió, la política i, fins i tot, la moda. Però el nivell d'exhibicionisme al que ens estem acostumant s'ensuma com un mecanisme absolutament nou. La viralitat comença a patir dels mals irremeiables de tota novetat descontrolada: la perversió. Perque amb la mateixa contundència amb la que els missatges positius s'escampen, les mentides, la difamació, les dades imprecises i les controvèrsies amb la realitat prenen el lloc a la veritat. I d'aquesta manera és molt senzill acabar afirmant, amb absoluta rotunditat, el color, la textura, la densitat i l'orígen de l'etiqueta que pengem al nostre veí. En una mostra de virilitat desmesurada i malentesa, homes i dones ens entestem en dividir el món en parecel.les menudes. I ens entossudim a tancar en guetos conceptuals alló que no comprenem. I dic virilitat amb la seva dimensió més absoluta. Perque hi posem un parell de peces virils en les nostres afirmacions amb l'únic objectiu de tocar els símbols virils del nostre company del costat. I no ens n'adonem que amb aquest desplegament desmesurat d'andrògens ètics no fem res més que admetre amb veu alta que seguim molt allunyats encara de l'eclosió de la virilitat real: la pubertat emocional.

En definitiva: per què coi seguim essent tant idiotes com per definir a la gent?
Apa! Feu-ho còrrer!

Quan acaba un any sembla que els humans tractem la vida des d'un punt de vista comptable. Ens apressem a sumar les columnes de pagaments i de cobraments per tal de treure'n un balanç.

He rebut això per part d'una gran superfície:

Enguany, des d'STIC.CAT i tinguent a l'Eduard Batlle com a pare conceptual, s'ha organitzat la Primera Campanya Solidària 2.0.

Cada cop que l'administració pública pren el paper de tutor, l'efecte "remolc" converteix als administrats en una àncora del progrés, de la projecció col·lectiva i individual. Res del que pugui aportar la singularitat del ciutadà comú entorpeix la maquinària pública.

Però què passa quan qui fa de bou, qui estira del pes, és la societat civil? Que la mateixa societat civil involuciona. Els principis de democràcia, secularisme, tolerància i igualtat queden abstrets a una realitat dubtosa, sospitosa, perillosa. Sembla que les iniciatives cíviques, privades, han de ser per definició corruptes, amb dobles intencions, perverses.

La corrupció és patrimoni d'uns i d'altres. Les accions corruptes no tenen estament ni pàtria clara. Pot ser delinqüent un alcalde, un empresari i un manobre. La manca de seny és molt transversal.

Però què passarà quan algú decideixi, definitivament, considerar delicte el pecat d'omissió? Quantes administracions quedaran buides d'administradors quan algú comenci a sumar les hores de treball perdudes, els recursos públics llençats sense cap mena de vergonya, les oportunitats de riquesa comunitària cremats per l'orgull de partit o per la falera de la fotografia fàcil i en comenci a demanar responsabilitats? I quan algú criminalitzi la manca de decisió de futur, la manca de previsió en benefici de la majoria sense pensar en el color de la camisa política del beneficiat?
Quan començarà a caure-li la cara de vergonya a la societat civil per mantenir-se sedada, muda, impassible, conformada i carent de propostes?
Cal inventiva per part dels administrats. Projectes, idees, propostes atrevides, manca de por a l'hora d'arriscar, valentia en els objectius. Cal no tenir por en ser independent, flexible, tolerant, obert a escoltar però també decidit a parlar.

No cal fer política. Però si cal fer ciutat. I.. fer ciutat és fer de ciutadà.

L'ethnologue Claude Lévi-Strauss est mort.