![[de fet]](http://4.bp.blogspot.com/_oOGq0RH-8aI/Sb19b3SZWOI/AAAAAAAAAOs/fTm4K1I5eN4/S1000-R/Imatge_cap%C3%A7alera+2.jpg)
Quan s'acava una experiència com la segona edició del Premis Blocs Catalunya et dona la sensació d'haver fet un llarguíssim viatge. S'ha arribat a port, amb bon vent, amb alguna que altre pèrdua de rumb però amb una ràpida recuperació de destí. S'ha ancorat a port un vaixell jove, esbelt, innocent, però manat per mans expertes, ambicioses i convençudes.
I penso que aquest no és el final. Ni molt menys. Cal reparar les veles foradades, omplir la bodega de nous projectes, i revisar els mapes per obrir noves rutes.
Però el cert és que, molt més enllà de l'èxit que pugui significar l'arribada a Ítaca, el que realment ens fa crèixer és el viatge. El viatge i els companys de viatge. Perque en aquest periple han estat molts els que han cregut que valia molt més la pena caminar que arribar. Molt en especial els companys de borda, els menbres d'STIC.CAT:
Trina Milàn, la Presidenta que lidera el vaixell amb mà ferma i ens convenç de quina és la ruta, costi el que costi, calgui el que calgui.
Mercè Vilà-Clara, que posa odre perque cada mariner sàpiga quina vela preparar. I al que està ociòs li dona feina.
Eduard Batlle, que revisa una i altra vegada els mapes per descobrir noves rutes, i en troba, i en torna a trobar.
Francesc Grau, que des de la cofa vigila l'horitzó per avisar del que trobarem, i ens permet decidir cap a quina illa cal dirigir la proa.
David Rodríguez, que assegut a la proa, crida fort quan s'apropa un banc de sorra i així evita que embarranquem estúpidament.
Xavier Peytibí, disposat a facilitar l'arribada a qualsevol port, gran coneixedor de l'ànima humana, gurú. Gran, molt gran.
Àlez Hernàndez, l'encarregat del llibre de bitàcola, vigilant, atent, sintetitzador d'esquemes, cercador dels titulars que senyalen les etapes del viatge.
Albert Simó, assegura, cuida i manté les llums del vaixell enlluernadores perque sigui detectat fins i tot en la fosca nit.
Miquel Serrabassa, ajusta les eines de navegació com ningú, en prediu de noves i estima les velles, ens ensenya com usar-les i com treure'n el millor rendiment.
Albert i Víctor Martín, Càstor i Pòlux, Pixie i Dixie, cobreixen popa, proa, estribor i babor, sempre hi son, fins i tot en mala mar. Mai sé qui és qui. Peró hi son.
Deixeu-me fer, però, un petit homenatge al metge que tenim a bord: en Toni Sellas. Ell és el nostre doctor. Cura, mima, sap estar, sap ser-hi. Té sempre el gest correcte, sempre. Llima, vigila, ajusta i desde la seva més absoluta discreció, equilibra, modera. Consegueix que qualsevol grumet se senti un mariner expert. I sobretot, gràcies a Déu, sempre somriu. Sempre.
Amb una tripulació així val la pena mai arribar a Ítaca.
Em vull fer savi navegant amb ells.
Llarga vida a aquest gran vaixell que és STIC.CAT.
Escrits
5 comentaris:
Josep,
Ets molt amable i bo. T'agraeixo profundament el comentari. Si faig això que dius, que no ho sé, és perquè parteixo del convenciment que és en la relació amb els altres, amb cada persona, com ens enriquim, com creixem. I tinc la sort de compartir viatge amb tots vosaltres, a STIC. Quina gran oportunitat, quin regal!
Una abraçada.
I seguim! Queda molt viatge per fer ;-)
El viatge serà llarg i productiu. Especialment per a mí. Com diu el poema, penso tornar vell i pobre, però ric de vivències.
Especialment gràcies a tu!
Salut!
Sóc el polissó - el que no surt oficialment a la llista-, però també navega, :D
Àlex!!!! No entenia per què ho deies! Fins que he repassat el text!!!! Hi eres, sempre hi has estat!!!! Alguna cosa devia fer... segurament al revisar l'enllaç al teu bloc... quan vas dir a n'en Miquel que actualitzés la teva adreça hi vaig estar "porquejant". Ai! Gràcies per dir-ho.
PD: I de polissó res. Ja ho saps que no. Sense el teu bon "llibre de bitàcola" no sabriem moltes vegades cap a on anem, ja que no sabriem d'on venim.
Osti!
Gràcies, Josep, pel teu comentari a tots els companys d'STIC, des de la teva (literària) visió ;-)
Una abraçada!!
Publica un comentari