Fa pocs dies em vaig cruspir sense excesiu esforç un panflet agoserat: "El suplici del Pare Noel". Que estúpid! Jo, no el panflet. Jo, no l'escriptor. Estúpid perque vaig perdre poc més d'una hora passant paraules, ratlles i espais sense més esforç que el desgast que pot suposar el pas d'una pàgina. I després una altra. I una altra. I dic pèrdua de temps perque el vaig llegir amb menyspreu. 61 pàgines, amb poc més de 900 lletres per pàgina. Qué imbècil! No havia acabat la pàgina 61 que em veia obligat a tornar a començar el text, amb molt més respecte, amb molta més paciència, amb molta més devoció. Les reflexions de Claude Lévi-Strauss sobre la relació entre les tradicions nadalenques modernes i les exigències antropològiques de costums ancestrals, ultra continentals, em van fer avergonyir. La societat europea, inflada de supèrbia, es deixa enganyar per qualsevol llum de neó que distregui el seu seny. La tradició, els "sempre ha estat així", son l'embolcall perfecte perque els ignorants acceptin les llumetes i no el seny. I no només amb el nadal. Amb tot. Absolutament amb tot.

I ara? Què passarà? Lévi-Strauss és mort.