Però no som prou conscients que quan acaba el 31 de desembre la vida segueix. I després del 31 de desembre ve l'u de gener, que no té d'excepcional més que tres coses: el concert d'any nou des del Musikverein de Viena, els salts olímpics de Garsmish-Partenkirchen i que és festa. Ah! I potser una de més: que l'any comptable es posa a zero. Però res més. El dia 1 de gener no és un dia per començar res, ni per donar per acabat. No té gaire més diferència que el 23 de febrer o el 12 de novembre.

Però els humans ens entestem a viure a base de fites. Necessitem continus referents per tal d'establir el ritme del nostre progrés. I si les previsions fallen sempre estem a temps d'aplaçar la consecució del que ens proposem.

No ho tinc clar del tot, però falta poc per canviar d'any. El que entra serà bo. O no. Serà el que nosaltre decidim que sigui. Ni més ni menys.

L'any que ve em proposo fer dieta.