L'any 1997 l'nversionista Steve Jurvetson va ser el primer (aixó diuen), en fer servir l'expressió marketing viral per referir-se a una nova versió del tradicional boca-orella. La viralitat en la difusió d'idees no és nova. El proselitisme conceptual fa temps que és exercit per la religió, la política i, fins i tot, la moda. Però el nivell d'exhibicionisme al que ens estem acostumant s'ensuma com un mecanisme absolutament nou. La viralitat comença a patir dels mals irremeiables de tota novetat descontrolada: la perversió. Perque amb la mateixa contundència amb la que els missatges positius s'escampen, les mentides, la difamació, les dades imprecises i les controvèrsies amb la realitat prenen el lloc a la veritat. I d'aquesta manera és molt senzill acabar afirmant, amb absoluta rotunditat, el color, la textura, la densitat i l'orígen de l'etiqueta que pengem al nostre veí. En una mostra de virilitat desmesurada i malentesa, homes i dones ens entestem en dividir el món en parecel.les menudes. I ens entossudim a tancar en guetos conceptuals alló que no comprenem. I dic virilitat amb la seva dimensió més absoluta. Perque hi posem un parell de peces virils en les nostres afirmacions amb l'únic objectiu de tocar els símbols virils del nostre company del costat. I no ens n'adonem que amb aquest desplegament desmesurat d'andrògens ètics no fem res més que admetre amb veu alta que seguim molt allunyats encara de l'eclosió de la virilitat real: la pubertat emocional.

En definitiva: per què coi seguim essent tant idiotes com per definir a la gent?
Apa! Feu-ho còrrer!